Una central hidroelèctrica és una instal·lació dissenyada per a generar electricitat gràcies a l'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua emmagatzemada en una presa situada a un nivell més alt que la central.
Tipus de Minicentrals:
-Centrals d'aigua fluients
-Centrals d'enbalsament
-Centrals de regulació
Grans Centrals:
- Son la resta de les centrals.
Funcionament:
Aquí es pot veure una imatge d'esquema.
Yang tse:
És la denominació tradicional d'un riu de l'Àsia oriental, actualment conegut també com a Chang Jiang, que vol dir el Gran Riu. Com que aquest fou el primer nom que van sentir els missioners i comerciants occidentals, fou el que es va aplicar al riu sencer en les llengües europees. En xinès, Yangzi Jiang es considera el nom històric o poètic del riu. A més a més, als països castellanoparlants, a França i Itàlia, es denomina Riu Blau, probablement aquest nom se'l van inventar a França per diferenciar-lo de l'altre gran riu de Xina: el riu Groc.
És el riu més llarg d'Àsia (6.300 km) i el tercer del món després de l'Amazones i del Nil i el segon de més cabal després de l'Amazones. Neix a l'altiplà del Tibet, creua la Xina d'oest a est completament i desemboca en un gran delta al mar de la Xina Oriental, al nord de la ciutat de Xangai. La seva conca cobreix un 18% de la superfície d'aquest extens país.
El Iang-Tsé té més de 700 afluents; sent-ne els principals els rius Yalong, Min, Jialing, Tuo he, Han iFushui.
La presa de les Tres Gorges:
La presa de les Tres Gorges és una presa hidroelèctrica amb l'embassament a la vall del riu Iang-Tsé, a la ciutat de Sandouping, ubicada en el districte de Yiling, Yichang, província de Hubei, a la Xina. Aquesta presa conté la central de producció d'energia elèctrica més gran del món en termes de capacitat instal·lada (22.500 MW) i en generació anual d'energia, generant 83,7 TWh el 2013 i 98,8 TWh en 2014, mentre que la generació anual d'energia de la presa d'Itaipú del Brasil i Paraguai va ser de 98,6 TWh el 2013 i 87,8 en 2014.
Amb l'excepció d'un elevador de vaixells, la presa, acabada, va entrar en funcionament el 4 de juliol de 2012, quan l'última de les principals turbines de la planta subterrània va iniciar la producció. Cada turbina principal té una capacitat de 700 MW. El cos de la presa es va acabar en el 2006. Amb 32 turbines principals i dos generadors més petits (50 MW cadascun) per alimentar la planta, la capacitat de generació elèctrica total de la presa és de 22.500 MW.
La presa de les Tres Gorges:
La presa de les Tres Gorges és una presa hidroelèctrica amb l'embassament a la vall del riu Iang-Tsé, a la ciutat de Sandouping, ubicada en el districte de Yiling, Yichang, província de Hubei, a la Xina. Aquesta presa conté la central de producció d'energia elèctrica més gran del món en termes de capacitat instal·lada (22.500 MW) i en generació anual d'energia, generant 83,7 TWh el 2013 i 98,8 TWh en 2014, mentre que la generació anual d'energia de la presa d'Itaipú del Brasil i Paraguai va ser de 98,6 TWh el 2013 i 87,8 en 2014.
Amb l'excepció d'un elevador de vaixells, la presa, acabada, va entrar en funcionament el 4 de juliol de 2012, quan l'última de les principals turbines de la planta subterrània va iniciar la producció. Cada turbina principal té una capacitat de 700 MW. El cos de la presa es va acabar en el 2006. Amb 32 turbines principals i dos generadors més petits (50 MW cadascun) per alimentar la planta, la capacitat de generació elèctrica total de la presa és de 22.500 MW.
El riu Nil:
És el riu més gran d'Àfrica, a més de ser considerat freqüentment el riu més llarg del món. Amb una longitud de 6.671 km des del seu naixement a Burundi fins a la seva desembocadura al mar Mediterrani, flueix a través d'Uganda, el Congo, el Sudan, el Sudan del Sud, Etiòpia i Egipte. El Nil té dos afluents principals, el Nil Blanc i el Nil Blau. El Nil Blanc s'inicia a la regió dels Grans Llacs d'Àfrica central, mentre que el Nil Blau sorgeix del llac Tana a Etiòpia.
La Reclosa d'Assuan:
La resclosa d'Assuan és el nom que es dóna generalment a les dues rescloses existents a la vora de la ciutat d'Assuan (Aswan), a Egipte, i que porten ambdues aquest nom.
La primera, coneguda com la resclosa vella d'Assuan, fou construïda pels britànics entre el 1898 i 1902, i es va donar per acabada el 1907. Va servir per emmagatzemar una considerable quantitat d'aigua per al regadiu. En general els llocs amb restes arqueològics pràcticament no van ser tocats.
La segona es va projectar l'any 1952, exactament després del cop d'estat de Nasser i, en un principi, estava previst que els Estats Units ajudarien a finançar la construcció però no va reeixir i el 1956 el govern egipci es va proposar continuar el projecte en solitari. Finalment va poder realitzar-lo amb l'ajuda de la Unió Soviètica que en plena Guerra freda es bolcà en l'ajuda.
