Generalment en forma de calor o treball es la manera més comú de imaginar aquest tipus d'energia.
Com cualsevol cosa, te els seus abentatxes (Pros) e incombenients (Contras):
Pros:
-Tenen un preu molt poc elevat, per tant, la seva utilització surt molt eficient. És a dir, les centrals d'aquest tipus d'energia son molt barates de construir.
-Les centrals de cicle combinat de gas natural són molt més barates (arriben al 50%) que una termoelèctrica convencional, augmentant l'energia tèrmica generada (i per tant, els guanys) amb la mateixa quantitat de combustible, i rebaixant les emissions esmentades més amunt en un 20%, quedant així en 0,35 kg de CO2, per kWh produït.
-La combustió allibera CO2 i altres substancies contaminants.
-L'Energia Tèrmica pot ser utilitzada per un motor tèrmic
-S'utilitza el gas natural com a un combustible.
-Utilitzar gasos calents genera gasos d'efecte ivernacle y pluja acida a l'atmosfera.
-Afecten negativament els ecosistemes fluvials a causa dels abocaments d'aigua.
-Les seves emisions térmiques poden probocar canvis al microclima local.
-S'ha de complementar amb aquest métode de transformació d'energia amb altres.
Efecte Ivernacle:
L'efecte d'hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta. El nom d'efecte d'hivernacle s'utilitza perquè, d'acord amb una descripció simple, els hivernacles s'escalfen d'una manera aproximadament similar (tot i que de fet no és així). Aquest article parla només de l'efecte d'hivernacle a la Terra, tot i que es produeix de forma similar a Venus, Mart i potser d'altres planetes.
Part de la radiació solar que arriba a l'atmosfera terrestre és reflectida, una altra part és absorbida, i la major part arriba a la superfície terrestre. Això fa que s'escalfi la superfície, i que es remeti part d'aquesta calor en forma de radiació, però a longituds d'ona més grans que la de la radiació solar original. Part d'aquesta radiació infraroja torna a l'espai, però una altra part escalfa l'atmosfera, i de retruc, reescalfa la superfície terrestre. D’aquesta manera, impedeixen que part d’aquesta radiació escapi de la terra, tot contribuint a fer que la temperatura mitjana de l’aire superficial del planeta sigui apta per a la vida. L’efecte hivernacle és per tant, un fenomen natural de l’atmosfera, sense el qual la vida a la Terra, tal com la coneixem, no seria possible.
El carbó:
El carbó és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc. Es fa servir principalment com a combustible fòssil pel seu elevat poder calorífic gràcies al fet que té un contingut majoritari de carboni. Els carbons es poden classificar pel percentatge en carboni que contenen, que està relacionat amb el percentatge d'humitat i d'impureses, i així hom distingeix entre torba, lignit, hulla i antracita. L'antracologia és l'estudi dels carbons vegetals.
El Gas Natural:
El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen. El seu poder calorífic varia molt segons la seva composició, però els més elevats es troben entre les 8.500 i les 10.200 quilocalories per metre cúbic de gas natural.
El gas natural és una energia primària, o que es pot obtenir directament sense transformació. Les altres energies primàries són l'energia solar, el carbó i el petroli. Es tracta de l'energia fòssil més neta quant a residus i emissions atmosfèriques, i del combustible més eficient per a l'obtenció d'electricitat a les centrals tèrmiques, amb una eficiència total d'un 50,7% enfront del 25,7% del fuel, el 26,1% de l'urani (central nuclear) i el 26,8% del carbó. La seva utilització directa, sense haver de transformar-se prèviament en electricitat, té una eficiència molt major, d'un 91,2%. També és més econòmic i més fàcil d'emmagatzemar que el carbó i els derivats del petroli.
El Petroli:
El petroli és una barreja complexa no homogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni. Els petrolis es diferencien molt entre si, poden ser des de groguencs i líquids a negres i viscosos. Aquestes diferències són degudes a les relacions entre els tipus d'hidrocarburs. És un recurs natural no renovable, primera matèria de nombrosos materials i productes i, com a combustible fòssil, la principal font d'energia primària al món.
Els components químics del petroli se separen i obtenen per destil·lació mitjançant un procés de refineria. D'ell s'extrauen diferents productes, entre altres: propà i butà, gasolina, querosè, gasoil, fueloil, olis lubricants, asfalts, carbó de coc...
Aquesta mescla d'hidrocarburs apareix generalment associada a grans dipòsits de gas natural, en jaciments tancats durant milers d'anys sota terra, coberts pels estrats superiors de l'escorça terrestre.
