Energia Ones

Que és?

L'energia de les ones s'origina en darrer terme per l'acumulació i concentració de l'energia solar, ja que els vents que produeixen l'onada són causats per diferències de pressió per la radiació solar.

Les ones de més amplitud contenen més quantitat d'energia.

Les diferències en la intensitat del vent i per tant l'energia potencial continguda en les onades, junt amb altres factors geogràfics o econòmics, fa que certes localitzacions (Mar del Nord a Europa, per exemple) siguin les més adequades per aprofitar aquest tipus d'energia.

Una ona marina o onada és un moviment oscil·latori, en sentit ascendent i descendent, de la superfície del mar o d'una altra massa gran d'aigua, com ara un llac o un pantà produïdes pel vent. L'ona més alta registrada mai va ser una ona de 34 metres al Pacífic el 6 de febrer de 1933.

Energia Maremotriu

Que és?
L'energia mareomotriu és un tipus d'energia hidràulica que s'obté a partir de les marees. Aprofiten l'ascens i descens del nivell de l'aigua del mar per fer moure turbines que accionen generadors elèctrics. Aquesta font d'energia encara no s'ha implementat de forma àmplia, perquè hi ha altres fonts d'energia que es poden aprofitar de forma més senzilla i econòmica.

La influència de la Lluna és molt forta, fins al punt que amb els canvis de marea es pot generar energia. Mostra com es pot obtenir electricitat amb l'aigua del mar.  La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra i l'astre més pròxim. La Lluna gira al voltant de la Terra i, alhora, la Terra i el seu satèl·lit giren al voltant del Sol.

Centrals:
Una central mareomotriu és una central elèctrica que utilitza l'energia de les marees per produir energia elèctrica. En una central mareomotriu, un dic separa una badia o estuari del mar obert. En pujar la marea, s'obren les comportes i l'aigua entra a l'interior del dic. A la baixamar, s'obren de nou les comportes i l'aigua torna a mar obert tot fent funcionar les turbines dels generadors elèctrics de la central.

Per obtenir un bon rendiment, aquest tipus de central només es pot construir en zones on les marees siguin prou intenses, amb una amplitud entre la baixamar i la plenamar d'almenys cinc metres. La central mareomotriu més gran del món és la de La Rance, situada a Saint Malo (França), amb una potència de 240 MW.

Energia Geotérmica

Volcans:

Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos. L'ascens del magma succeeix generalment en episodis violents anomenats erupcions volcàniques a causa dels gassos interiors que l'empenten.

Aigües Termals:

Una font termal, deu termal o font calenta és una font que es produeix per l'emergència d'aigües subterrànies geotermals de l'escorça terrestre. Hi ha fonts termals a tot el món, en tots els continents i fins i tot sota els oceans i mars.

L'aigua que emana d'una font termal s'escalfa per la calor geotèrmica, és a dir, la calor del mantell terrestre. En general, la temperatura de les roques dins de la terra augmenta amb la profunditat. La taxa d'augment de la temperatura amb la profunditat es coneix com el gradient geotèrmic. Si l'aigua es filtra prou profundament en l'escorça, s'escalfa a mesura que entra en contacte amb les roques calentes. L'aigua de fonts termals a les zones no volcàniques s'escalfa d'aquesta manera.

Guèisers:

Un guèiser és una surgència natural d'aigua calenta i vapor, emesa violentament i periòdica per una xemeneia especial.

La paraula guèiser prové de Geysir, nom d'una terma a Haukadalur, Islàndia; el nom prové successivament del verb islandès gjósa, que significa 'llançar-se amb fúria'. En anglès es diuen Hot springs.

La formació de guèisers requereix una hidrogeologia favorable, que existeix, tan sols, en algunes parts del planeta, per la qual cosa són un fenomen bastant estrany. Existeixen prop de 1.000 guèisers arreu del planeta, prop de la meitat al Parc Nacional de Yellowstone, Estats Units.

Centrals:

Una central geotèrmica és un tipus de central elèctrica que obté l'energia de la calor interna de la Terra. Per aprofitar aquesta energia és necessari que es donin temperatures molt elevades a poca profunditat. Només així és possible aprofitar l'aigua calenta o el vapor d'aigua generats de forma natural. Aquest tipus d'energia és útil sobretot per a calefacció i usos agrícoles.

L'energia geotèrmica és renovable i gairebé no produeix residus. Però el seu aprofitament està limitat a determinades zones geogràfiques i les centrals tenen elevats costos de construcció. En alguns casos, l'aigua extreta pot contenir substàncies tòxiques, com l'arsènic, això, unit a les elevades temperatures de l'aigua extreta, pot fer malbé els ecosistemes de l'exterior.

Energia Eólica

Que és?

L'energia eòlica és l'energia obtinguda del vent, és a dir, l'energia cinètica generada per l'efecte dels corrents d'aire, i que és transformada en altres formes útils per a les activitats humanes. El terme eòlic prové del llatí Aeolicus, pertanyent o relatiu a Eól, déu dels vents a la mitologia grega. L'energia eòlica ha estat aprofitada des de l'antiguitat per a moure els vaixells impulsats per veles o fer funcionar la maquinària de molins al moure les seves pales.

Actualment, l'energia eòlica és utilitzada principalment per a produir energia elèctrica mitjançant aerogeneradors. A finals de 2007, la capacitat mundial dels generadors eòlics va ésser de 94,1 gigawatts. Mentre que l'eòlica genera al voltant d'1% del consum elèctric mundial, representa al voltant del 19% de la producció elèctrica a Dinamarca, 9% a Espanya i Portugal, i un 6% a Alemanya i Irlanda (Dades del 2007).

Les instal·lacions i la producció d'energia elèctrica continuen augmentant. Així, durant el 2014, Dinamarca ha aconseguit un 39% d'electricitat d'origen eòlic. I a Irlanda un 18% el 2012.

Segons un treball publicat a la revista Nature Climate Change, el 2012 la civilització utilitza uns 18 TW d'energia eòlica. L'energia eòlica prop de la superfície podria proporcionar 20 vegades la demanda d'energia de l'any 2012 i les turbines ubicades a alta altitud en l'atmosfera, mitjançant estels, potencialment podria proporcionar 100 vegades la demanda d'energia de l'any 2012.

L'energia eòlica és un recurs abundant, renovable, termoelèctriques que funcionen amb combustibles fòssils, la qual cosa la converteix en un tipus d'energia verda. Tot i així, el seu principal inconvenient és la seva intermitència.

Les noves instalacións sense aspes:

L'Energía Nuclear

Que és?

-L'energia nuclear és l'energia que uneix les partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.

La reacció en cadena:

-Una reacción en cadena es una secuencia de reaccions en las que un producte o subproducte reactiu produeix reaccions adicionals.

Per exemple, la reacció en cadena del neutró en la fissió, un neutró amb un àtom fissionable causa una fissió resultant un nombre de neutrons que torna a causar altres fissions.


Residus nuclears:
Els residus radioactius són residus que deixen anar radioactivitat. Altrament dit, segons la llei estatal a Espanya, són tota mena de material o producte residual.

Els residus radioactius són residus que deixen anar radioactivitat. Altrament dit, segons la llei estatal a Espanya, són tota mena de material o producte residual.

Energia Solar

Que és?

L'energia solar és l'energia que prové del Sol en ones electromagnètiques. La utilització d'aquesta energia per a fins humans és renovable, ja que l'energia rebuda del Sol no canvia pel fet d'utilitzar-la.

La radiació té un valor de potència que varia segons el moment del dia, les condicions atmosfèriques que l'esmorteeixen i la latitud. Es pot assumir que en bones condicions d'irradiació el valor és superior als 1000 W/m² a nivell de la superfície terrestre.

La radiació és aprofitable en els seus components directament i difosa, o bé en la suma d'ambdues. La radiació directa és la que arriba directament del focus solar, sense reflexions o refraccions intermèdies. La difosa és aquella que està present a l'atmosfera gràcies als múltiples fenòmens de reflexió i refracció solar dels núvols, i la resta d'elements atmosfèrics i terrestres. La radiació directa és direccional i pot reflectir-se i concentrar-se, mentre que la difosa no, ja que és omnidireccional.

Térmica:

L'energia solar tèrmica és la utilització de la radiació solar per, en el cas d'una instal·lació domèstica, l'escalfament a baixa temperatura d'aigua (o eventualment altres fluids), destinada a l'ús com aigua calenta sanitària o calefacció. Addicionalment, pot emprar-se per a alimentar una màquina de refrigeració per absorció, que empra calor en lloc d'electricitat per condicionar l'aire.



Fotovoltaica:

L'energia solar fotovoltaica és una metodologia d'obtenció d'energia electrica gràcies a cèl·lules fotoelèctriques. És una font d'energia renovable que comptava, a final de 2012, amb una capacitat de producció de 100 GW, esdevenint la tercera font d'energia renovable més important darrere de l'energia hidroelèctrica i l'energia térmica.

Els forns solars:

Un forn solar és una estructura que usa energia solar concentrada per produir altes temperatures, usualment per a usos industrials. Reflectores parabòlics o heliòstats concentren la llum (d'insolació) sobre un punt focal. La temperatura en el punt focal pot aconseguir els 3500 °C, i aquesta calor pot ser usat per generar electricitat, fondre acer, fabricar combustible d'hidrogen o nanomaterials.

El forn solar més gran és el forn solar d'Odelló, situat a Font-romeu, Odelló i Vià (Alta Cerdanya, Catalunya del Nord), i va ser inaugurat l'any 1970. Empra un conjunt de miralls plans per recol·lectar la llum del sol, reflectint-la sobre un gran mirall corb.

Centrals Hidroelèctriques

Que és?
Una central hidroelèctrica és una instal·lació dissenyada per a generar electricitat gràcies a l'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua emmagatzemada en una presa situada a un nivell més alt que la central.

Tipus de Minicentrals: 
-Centrals d'aigua fluients
-Centrals d'enbalsament
-Centrals de regulació

Grans Centrals:
- Son la resta de les centrals.

Funcionament:
Aquí es pot veure una imatge d'esquema.



Yang tse:

És la denominació tradicional d'un riu de l'Àsia oriental, actualment conegut també com a Chang Jiang, que vol dir el Gran Riu. Com que aquest fou el primer nom que van sentir els missioners i comerciants occidentals, fou el que es va aplicar al riu sencer en les llengües europees. En xinès, Yangzi Jiang es considera el nom històric o poètic del riu. A més a més, als països castellanoparlants, a França i Itàlia, es denomina Riu Blau, probablement aquest nom se'l van inventar a França per diferenciar-lo de l'altre gran riu de Xina: el riu Groc.

És el riu més llarg d'Àsia (6.300 km) i el tercer del món després de l'Amazones i del Nil i el segon de més cabal després de l'Amazones. Neix a l'altiplà del Tibet, creua la Xina d'oest a est completament i desemboca en un gran delta al mar de la Xina Oriental, al nord de la ciutat de Xangai. La seva conca cobreix un 18% de la superfície d'aquest extens país.

El Iang-Tsé té més de 700 afluents; sent-ne els principals els rius Yalong, Min, Jialing, Tuo he, Han iFushui.



La presa de les Tres Gorges:

La presa de les Tres Gorges és una presa hidroelèctrica amb l'embassament a la vall del riu Iang-Tsé, a la ciutat de Sandouping, ubicada en el districte de Yiling, Yichang, província de Hubei, a la Xina. Aquesta presa conté la central de producció d'energia elèctrica més gran del món en termes de capacitat instal·lada (22.500 MW) i en generació anual d'energia, generant 83,7 TWh el 2013 i 98,8 TWh en 2014, mentre que la generació anual d'energia de la presa d'Itaipú del Brasil i Paraguai va ser de 98,6 TWh el 2013 i 87,8 en 2014.

Amb l'excepció d'un elevador de vaixells, la presa, acabada, va entrar en funcionament el 4 de juliol de 2012, quan l'última de les principals turbines de la planta subterrània va iniciar la producció. Cada turbina principal té una capacitat de 700 MW. El cos de la presa es va acabar en el 2006. Amb 32 turbines principals i dos generadors més petits (50 MW cadascun) per alimentar la planta, la capacitat de generació elèctrica total de la presa és de 22.500 MW.

El riu Nil:

És el riu més gran d'Àfrica, a més de ser considerat freqüentment el riu més llarg del món. Amb una longitud de 6.671 km des del seu naixement a Burundi fins a la seva desembocadura al mar Mediterrani, flueix a través d'Uganda, el Congo, el Sudan, el Sudan del Sud, Etiòpia i Egipte. El Nil té dos afluents principals, el Nil Blanc i el Nil Blau. El Nil Blanc s'inicia a la regió dels Grans Llacs d'Àfrica central, mentre que el Nil Blau sorgeix del llac Tana a Etiòpia.

La Reclosa d'Assuan:

La resclosa d'Assuan és el nom que es dóna generalment a les dues rescloses existents a la vora de la ciutat d'Assuan (Aswan), a Egipte, i que porten ambdues aquest nom.

La primera, coneguda com la resclosa vella d'Assuan, fou construïda pels britànics entre el 1898 i 1902, i es va donar per acabada el 1907. Va servir per emmagatzemar una considerable quantitat d'aigua per al regadiu. En general els llocs amb restes arqueològics pràcticament no van ser tocats.

La segona es va projectar l'any 1952, exactament després del cop d'estat de Nasser i, en un principi, estava previst que els Estats Units ajudarien a finançar la construcció però no va reeixir i el 1956 el govern egipci es va proposar continuar el projecte en solitari. Finalment va poder realitzar-lo amb l'ajuda de la Unió Soviètica que en plena Guerra freda es bolcà en l'ajuda.

Centrals Nuclears

Que és?
-Una central nuclear és una instalació industrial empreada per le generació d'energia eléctrica a partir d'energia nuclear. Es caracteritza per l'empreament de combustible nuclear fisionable que mitjansant reaccions nuclears proporciona calor que també es empreada.

Fissió:

Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma. La fissió pot ser una reacció molt exotèrmica que alliberi una quantitat substancial d'energia, tant en forma de radiació electromagnètica com en forma d'energia cinètica, que escalfa el material on es produeix. Aquesta energia estava prèviament emmagatzemada com a energia d'enllaç forta entre els nucleons. La fissió nuclear és una forma de transmutació atès que els fragments que es produeixen són elements diferents de l'original.

Fusió:

La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró). Aquestes reaccions poden produir una gran emissió d'energia, en forma de raigs gamma i d'energia cinètica de les partícules emeses. Aquesta emissió d'energia és apreciable disminució de massa per la famosa fórmula d'Einstein E=mc².

L'Energia Tèrmica

-L'energia tèrmica es la part de la energia interna d'un sistema termodinàmic en equilibri que és proporcional a la seva temperatura absoluta i s'incrementa o disminueix per transferència d'energia.

Generalment en forma de calor o treball es la manera més comú de imaginar aquest tipus d'energia.
Com cualsevol cosa, te els seus abentatxes (Pros) e incombenients (Contras):

Pros:
-Tenen un preu molt poc elevat, per tant, la seva utilització surt molt eficient. És a dir, les centrals d'aquest tipus d'energia son molt barates de construir.

-Les centrals de cicle combinat de gas natural són molt més barates (arriben al 50%) que una termoelèctrica convencional, augmentant l'energia tèrmica generada (i per tant, els guanys) amb la mateixa quantitat de combustible, i rebaixant les emissions esmentades més amunt en un 20%, quedant així en 0,35 kg de CO2, per kWh produït.

-La combustió allibera CO2 i altres substancies contaminants.

-L'Energia Tèrmica pot ser utilitzada per un motor tèrmic

-S'utilitza el gas natural com a un combustible.

Contras:
-Utilitzar gasos calents genera gasos d'efecte ivernacle y pluja acida a l'atmosfera.

-Afecten negativament els ecosistemes fluvials a causa dels abocaments d'aigua.

-Les seves emisions térmiques poden probocar canvis al microclima local.

-S'ha de complementar amb aquest métode de transformació d'energia amb altres.



Efecte Ivernacle:

L'efecte d'hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta. El nom d'efecte d'hivernacle s'utilitza perquè, d'acord amb una descripció simple, els hivernacles s'escalfen d'una manera aproximadament similar (tot i que de fet no és així). Aquest article parla només de l'efecte d'hivernacle a la Terra, tot i que es produeix de forma similar a Venus, Mart i potser d'altres planetes.

Part de la radiació solar que arriba a l'atmosfera terrestre és reflectida, una altra part és absorbida, i la major part arriba a la superfície terrestre. Això fa que s'escalfi la superfície, i que es remeti part d'aquesta calor en forma de radiació, però a longituds d'ona més grans que la de la radiació solar original. Part d'aquesta radiació infraroja torna a l'espai, però una altra part escalfa l'atmosfera, i de retruc, reescalfa la superfície terrestre. D’aquesta manera, impedeixen que part d’aquesta radiació escapi de la terra, tot contribuint a fer que la temperatura mitjana de l’aire superficial del planeta sigui apta per a la vida. L’efecte hivernacle és per tant, un fenomen natural de l’atmosfera, sense el qual la vida a la Terra, tal com la coneixem, no seria possible.

El carbó:
El carbó  és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc. Es fa servir principalment com a combustible fòssil pel seu elevat poder calorífic gràcies al fet que té un contingut majoritari de carboni. Els carbons es poden classificar pel percentatge en carboni que contenen, que està relacionat amb el percentatge d'humitat i d'impureses, i així hom distingeix entre torba, lignit, hulla i antracita. L'antracologia és l'estudi dels carbons vegetals.

El Gas Natural:

El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen. El seu poder calorífic varia molt segons la seva composició, però els més elevats es troben entre les 8.500 i les 10.200 quilocalories per metre cúbic de gas natural.

El gas natural és una energia primària, o que es pot obtenir directament sense transformació. Les altres energies primàries són l'energia solar, el carbó i el petroli. Es tracta de l'energia fòssil més neta quant a residus i emissions atmosfèriques, i del combustible més eficient per a l'obtenció d'electricitat a les centrals tèrmiques, amb una eficiència total d'un 50,7% enfront del 25,7% del fuel, el 26,1% de l'urani (central nuclear) i el 26,8% del carbó. La seva utilització directa, sense haver de transformar-se prèviament en electricitat, té una eficiència molt major, d'un 91,2%. També és més econòmic i més fàcil d'emmagatzemar que el carbó i els derivats del petroli.

El Petroli:

El petroli és una barreja complexa no homogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni. Els petrolis es diferencien molt entre si, poden ser des de groguencs i líquids a negres i viscosos. Aquestes diferències són degudes a les relacions entre els tipus d'hidrocarburs. És un recurs natural no renovable, primera matèria de nombrosos materials i productes i, com a combustible fòssil, la principal font d'energia primària al món.

Els components químics del petroli se separen i obtenen per destil·lació mitjançant un procés de refineria. D'ell s'extrauen diferents productes, entre altres: propà i butà, gasolina, querosè, gasoil, fueloil, olis lubricants, asfalts, carbó de coc...

Aquesta mescla d'hidrocarburs apareix generalment associada a grans dipòsits de gas natural, en jaciments tancats durant milers d'anys sota terra, coberts pels estrats superiors de l'escorça terrestre.

L'Historia de l'energia

Aquí hi ha una explicació esquematica de l'historia de l'energía:

Què es l'energia?

L'energia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres. Està molt relacionada amb el treball, l'entalpia, l'entropia i, en física nuclear, la massa. Es a dir, la energia es alló que fa moure un objecte o cos, com a definició més coloquial.

Tipus:

L'energia consta de molts tips d'aquesta com ara:

E. Térmica 

E. Nuclear  

E. Hidroelèctrica 

E. Eólica 

E. Solar

E. Fotovoltaica

E. Geotérmica

Transport:

De igual manera l'energia es transporta de diferents maneras depenent del seu tipus, per exemple:

Placas solars, cables, centrals...